ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS

ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS de Ramon Aromí i Barquets

rab1942.blogspot.com

classedimarts1416.blogspot.com

contesinarracions2016-17.blogspot.com.es

cartesliteraries-rab.bolgspot.com

RECOMANACIONS PER LLEGIR "CARTES A MAHALTA"

RESPOSTA ESTRELLA

Recomanacions per llegir "CARTES A MAHALTA" de Màrius Torres i Mercè Figueras

A tothom a qui estimis, recomana-li

A aquella o aquell a qui estimes intensament, recomana-li

A qui sigui lector de bona poesia, recomana-li

A qui frueixi de la prosa poètica, recomana-li

A qui apreciï els sentiments expressats senzillament i sincera, recomana-li

A qui pugui copsar la delicadesa d'un amor blanc entre dues persones que suporten la malaltia amb enteresa, recomana-li

A qui es trobi en un estat de feblesa i vulgui prendre model de com dos esperits nobles van patir i superar, realment, enormes dificultats: malaltia de llarga durada (mortal per a un d'ells); set anys d'internament en un sanatori; en temps de guerra i exili de familiars i amics; comunicant-se sovint només per carta, degut a freqüents temporades de repòs absolut, recomana-li

Perquè tot i així van ser dos joves, amb personalitat, intel·ligents, simpàtics, alegres, capaços de fer-se estimar i d'estimar-se, havent format un grup d'amics molt compenetrat, que gaudia conversant de literatura, poesia, música; amants de la natura i de les flors. I en aquest ambient van crear una obra poètica immensa de les lletres catalanes.

25/05/2018

Ramon Aromí i Barquets  

"I... VINE PREST AMB MI!"

"I... VINE PREST AMB MI!"

La primera vegada que la vaig veure en va fer l'efecte d'una noieta alemanya; per les faccions del seu rostre s'assemblava a una actriu de cinema alemany dels anys 60, una adolescent que em tenia corprès. També hi va contribuir el seu cognom, que fonèticament era similar al de la República de Weimar.

La segona vegada ja em va semblar una simpàtica andalusa; pel seu somriure que es transformava amb rialla oberta en les seves ràpides rèpliques, plenes de gràcia i sornegueria. No en va s'havia criat envoltada de sis germanes, totes més grans.

La tercera ja vaig veure que de debò era catalana, sense esquerdes; per tota una vida viscuda a Catalunya; la llengua apresa a la feina, al carrer i ben aviat als llibres; i més endavant, amb tota fermesa i convicció, transmesa als fills.

No vol ésser descoberta, sinó reconeguda.

El seu cor és sanament orgullós, i en ella l'orgull és fortalesa i eficiència.

16/05/2018

Folgueroles, 17 de maig de 2018, després de la travessa d'aquesta setmana - Manlleu/Tavèrnoles/Folgueroles - en plenes jornades 

"FESTA VERDAGUER"

Monument a Verdaguer
Folgueroles

Recitant en privat un poema de Mossèn Cinto
Folgueroles 17/05/2018

"No ploris, lliri blanc,

si la rosada et mulla,

si et fan doblar lo front

los besos de la pluja.

De vida hi guanyaràs

lo que hi perdràs de túnica;

demà tindràs de goig

lo que ara tens d'angústia" 

Ramon Aromí i Barquets

BREUS MERAVELLES DIVINES

El poema "ELS NÚVOLS" de Màrius Torres acaba amb els següents versos:

"penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus..."

La pregunta estrella ens demanava reportar una meravella breu que ens hagués fregat l'esperit com un núvol fugisser.

RESPOSTA ESTRELLA

Penso en una passejada entre Torelló i Manlleu, seguint el curs del Ter, i he pensat alhora per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.

Ja ho diu la saviesa popular: mai no és tard per a començar una nova activitat.

I heus aquí que el mes de març d'enguany vaig conèixer un grup de bona gent, jubilats -llargament jubilats- que es dediquen a fer una caminada cada dijous pels més encantadors indrets del nostre país. Tot i que no els coneixia, m'hi vaig adherir, i havent-ne rebut una meravellosa acollida ja els he acompanyat en les nou sortides que s'han fet des d'aleshores.

Els recorreguts a peu tenen entre 12 i 19 quilòmetres i sempre comencen i acaben en una estació de tren o bus. La participació va de entre cinc i deu caminants.

La sortida que cito ha estat la més llarga, però el paisatge també era el més pintoresc. El Ter baixa ara amb una força inusitada; el seu cabal es troba entre els més imponents dels últims temps; els ànecs salvatges hi troben aixopluc i els indrets que travessa estan en el seu màxim esplendor.

Les meravelles divines són breus, sí, per l'ànima; si bé a la meva esquena no li van semblar tan breus. Tanmateix, això no em va impedir de recollir un bon manat d'espàrrecs de marge que em van fornir una saborosa truita, perfumada amb uns brots d'alls tendres, d'allò més deliciosa. 

09 de maig de 2018

VISITA VIRTUAL PER SANT JORDI

La simpàtica pensada de la Mercè

La Mercè sabent que en Màrius es troba tot sol, voldria donar-li una alegria i s'empesca d'anar-lo a veure, ni que sigui de forma virtual.
Aquesta idea dona peu a la pregunta estrella d'aquesta setmana.

RESPOSTA ESTRELLA

VISITA VIRTUAL

El llibre que llegia li va fer pensar en ella. Feia molt de temps que no hi havia parlat. I l'últim contacte que hi va tenir, per mail i també molt antic, va ser per assabentar-la de la mort d'un amic comú.

Així és que li venia de gust fer-li una visita. El dia de Sant Jordi compraria un llibre i li aniria a portar (va desestimar la rosa per massa íntima ja, en l'actualitat).

Va entrar sense trucar, sabia que estava sola. En veure'l va tenir un esglai, però tot seguit la alegria la va desbordar:

 - Carles, ets tu! Quin goig de veure't; han passat tants anys!

Desprès de fer-li una abraçada, li va donar el llibre, tot aclarint-li:

- T'agradarà, Teresa, perquè recull les cartes que s'escrivien dos joves, com les que ens intercanviàvem nosaltres, quan jo feia el servei militar i tu vas marxar a viure a França amb els teus pares.

Quan va tornar a Catalunya, ell s'havia casat i les trobades van ser esporàdiques fins que aviat van acabar.

El llibre que llegia i que li hauria regalat -si la visita hagués estat real- era CARTES A MAHALTA de Mercè Figueras i Màrius Torres.

Foto: xarxa

 

MÀRIUS TORRES CITA A AUSIÀS MARCH

Desactiva per a: anglès

"TU ETS LA FI ON TOTES FINS TERMENEN, E NO ÉS FI SI EN TU NO TERMENA..."

A la carta de 24-X-37 a la Mercè, en Màrius inclou aquesta cita d'un poema d'Ausiàs March i justament un poema d'aquest autor és el regal que rebo d'una amiga i és el que em serveix per contestar la Pregunta Estrella de la setmana, en la que hem d'agrair un obsequi inesperat.

RESPOSTA ESTRELLA

Ausiàs March i Raimon

M'has fet un regal, amiga, que tot i saber que tu en tens molts, d'amics i amigues, m'he volgut imaginar que era especial per a mi. Perquè sí, perquè té tots els ingredients per ser total i absolutament del meu gust.

 

La llengua catalana, la que parlava Ausiàs March al segle XV, interpretada en l'actualitat pel cantautor Raimon, amb una entonació genuïna, i al ritme d'una música contundent i penetrant perfectament adequada a la lletra del poema, em produeix un goig inenarrable.

Quan escolto una i un altra vegada la peça "Veles e vents" que m'has enviat, com si sabessis quant m'entusiasma tot el conjunt, penso en tu, en la teva bondat natural i em pregunto: quina intuïció t'haurà guiat per fer-me aquest obsequi?

Si fos prudent fer-ne alguna extracció, triaria aquests versos:

                                        

Jo tem la mort per no ser-vos absent

perquè amor per mort és anul·lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Gràcies per deixar-me ser amic teu.




Ramon Aromí i Barquets

Espai per a fitxers adjunts

Previsualitza el vídeo de YouTube Raimon canta VELES e VENTS d'Ausiàs March

CONFIDENT DE LA LLUNA

EN MÀRIUS PARLA AMB LA LLUNA

Màrius Torras recull uns versos i, com tantes vegades pensa que han d'agradar a la Mercè. Aleshores, després d'haver-se'ls aprés de memòria, els hi recita a la lluna, no una si no moltes vegades. 

Pensaria que l'astre els hi faria arribar a ella, quan la Mercè la contemplés?

La Pregunta Estrella de la setmana ens vol estimular a parlar amb la lluna...

RESPOSTA ESTRELLA

CONFIDENT DE LA LLUNA

Confident en tant que m'has escoltat pacientment en  moltes ocasions. Però sobre tot perquè m'has contemplat, en silenci, secretament; m'has il·luminat generosament en les meves actituds, els meus posats; relaxats de vegades, inquiets en altres, apassionats molt sovint.

T'he esperat durant dies fins que apareixies resplendent, mostrant tota la teva magnífica circumferència, nítida, plena de llum. En aquesta fase et sento influent, transformadora  del meu estat d'ànim; m'acompanyes en la meva insignificança, des de la potència del teu ancestral ascendent damunt dels habitants d'aquest planeta,  que t'han tingut durant segles per deessa i protectora.

No manquis mai a la cita, proporcionem el teu bany de llum, que no essent feridora, transmet pau i serenor, i com  només tu saps, en confidència, també la més frenètica de les passions...

Foto: R.Aromí

Ramon Aromí i Barquets      

"TAMBÉ ELS ANTICS EN GERRES DE RÚSTEGA FAIANÇA..."

SOBRE CARTES A MAHALTA

RESPOSTA ESTRELLA

Havíem de fer una Resposta Estrella definint alguna persona amb pinzellades musicals, però jo vaig  rebre ahir una carta d'un jove molt estimat, que em parlava justament del llibre Cartes a Mahalta i aleshores vaig sentir l'emoció de veure que en ell es donaven les pinzellades que jo estava buscant per fer la feina: pinzellades, més que musicals poètiques. Escolteu la seva veu:  

“…també els antics en gerres de rústega faiança guardaven el vi de falern” Màrius Torres.

Si!, vaig encarregar en una llibreria de Las Palmas, el llibre del que em vareu parlar el dia que vaig venir a berenar. I al cap d’una setmana ja em van avisar de que havia arribat. Fa un parell de dies que l’he començat a llegir i m’està resultant una joia. De tant en tant, reviso la fotografia de la portada per comprendre encara més la situació que (els ara ja nostres amics) van viure. Fins i tot el pròleg em va agradar molt, per tal com aconsegueix recrear l'atmosfera del sanatori i de l’època. Val a dir que he d’aturar-me sovint per aprendre el significat de paraules com “faiança” o “falern”, que per a mi eren absolutament desconegudes. I també m’aturo per comprendre expressions o maneres (poètiques) de dir les coses, que són per a mi molt sorprenents. En fi, està resultant molt i molt enriquidor!

He aprofitat també per llegir el “Quadern d’Aram”, que ara fa dos anys em vareu deixar, i que encara no havia llegit. Ha estat un llibre que també he gaudit moltíssim! Per algun motiu, qualsevol relat colpidor, en que quedi reflectit el patiment dels que ho han tingut molt difícil, em remou per dins i m'encoratja per aprofitar i valorar el molt que tinc".

Cal que aclareixi que aquest jove s'està recuperant d'un lleu episodi depressiu i com ell dóna a entendre  en la resta de la carta, bona part de la seva recuperació l'atribueix a aquestes lectures.

HE MIRAT LLARGAMENT LA POSTAL DE GIRONA

En Màrius ha rebut una postal de la Mercè enviada des de Girona.

Ell, subtilment, li fa saber que voldria estar amb ella i ho fa dient que enveja Girona, perquè és on ella s'està i on podrien fer-se companyia i prolongar les seves entusiastes converses. 

La nostra pregunta estrella passa per enyorar algun instant representat en la imatge que sobtadament ens arriba a les mans.

RESPOSTA  ESTRELLA 

HE MIRAT LLARGAMENT LA FOTO QUE M'HAS ENVIAT

Sí, l'he mirat llargament. Se't notava que ho havies fet amb il·lusió. I tanmateix se'm feia estrany rebre una foto teva sense que jo no hi fos o no te l'hagués tirada jo. Això, al llarg de més de mig segle de vida en comú no havia passat gairebé mai.

I també a mi m'ha fet il·lusió rebre-la i em sap molt greu no haver-te pogut acompanyar, abillada tal com anaves de forma adient, amb el teu mocador groc, la jaqueta lila i l'enganxina apropiada. 

Perquè era un dia especial, en el que tu aportaves, amb convicció, el teu gra de sorra a una causa de gran importància, profundament compartida i llargament reivindicada. I a fe que vareu aconseguir fer arribar la vostra veu, per milers, ¡per centenars de milers! a totes les instàncies del país i del món. 

Si sabessis com lamento no haver pogut venir a fer-te costat i com envejo als que t'han acompanyat en aquesta reeixida reclamació de drets, d'aquest històric 8 de març: 

Dia de la Dona Treballadora.

8-03-2018
Dia de la Dona Treballadora

Ramon Aromí i Barquets 10/08/2018

NO T'ENYORO GAIRE PERQUÈ PENSO MOLT EN TU - M. TORRES

CARTA DE MÀRIUS TORRES A MERCÈ FIGUERAS

La meravellosa carta que Màrius Torres va escriure a Mercè Figueras el dia 7 de març de 1937, acaba amb aquesta frase: "No t'enyoro gaire perquè penso molt en tu"

Aparentment, un contrasentit, un oxímoron. Però no, de cap manera. Està molt clar: justament perquè pensa molt en ella, la té sempre present; no hi ha lloc a l'enyorança; no hi ha distància entre tots dos. 

Quina forma més profunda i senzilla alhora va trobar en Màrius per fer sentir a la Mercè l'estimació tan gran que li tenia!

Podrem construir una resposta estrella amb aquesta referència tal com se'ns demana?

RESPOSTA ESTRELLA

Tu mai no ho sabràs, no hi fa res, però aquest any hauré de vendre l'apartament que t'hi tenia de feia molts anys.

No dic que no et veuré més, però no serà tan sovint. Passava hores contemplant l'esplèndida varietat d'atractius que posseeixes. Durant dies, setmanes... a l'estiu sobretot, però també en altres èpoques de l'any.

Cada estació tenia els seus encants: la lluminositat, l'amorositat de l'oratge en unes, la duresa del vent i la tempesta en altres; afavorint la calma o provocant el temporal.

De la terrassa estant, s'albiraven, a llevant, les casetes del poble, les petites cales amb algunes barques que n'accentuaven el tipisme i al davant la immensitat del mar, vist a través d'alguns pins que, pudorosos, impedien deixar-ne al descobert la seva total nuesa.

Has de saber però, oh! Calella de Palafrugell, que no t'enyoraré gaire perquè penso molt amb tu.

     

Ramon, 26/02/2018  

ARA ÉS TEMPS DE MORIR, QUE LA MORT NO ÉS ENLLOC - M.TORRES

Carta de Joan Sales a Mercè Figueras de 17/02/1937

Ell es troba a Madrid, en plena guerra civil, i estava queixós de no rebre noticies de Catalunya en tres setmanes. Però ara acaba de rebre dues cartes de la seva dona, una postal i dues cartes incloses en les seves. Content i cofoi li explica a la Mercè que té les quatre cartes i la postal esteses damunt del llit -perquè no té taula al dormitori- i en aquell moment exclama "em sento l'home més feliç del món".

La pregunta estrella planteja fer una creació en la qual, a imatge de Joan Sales, tinguem un petit esclat de felicitat, tot i que les circumstàncies en les que ens trobem no siguin les més propicies.

PREGUNTA ESTRELLA

Tinc masses greuges de país que m'afeixuguen. El meu humor es troba últimament molt afectat per aquesta causa. La setmana actual havia decidit comunicar a la professora de literatura que no participaria en l'exercici anomenat "pregunta estrella" perquè no em veia en cor de fer un treball amb l'objectiu d'emparar l'expressió "em sento l'home més feliç del món", per molt metafòrica que pogués de ser l'afirmació.

Una conseqüència del meu malestar és que la meva muller ho pateix, i aquest cop devia haver-me mostrat especialment desagradable, perquè la veia amb el rostre disgustat i trist. Sabia que era culpa meva i no trobava la manera de fer-me perdonar. 

I vet aquí que arriba el dilluns, dia d'habitud marcat per dinar bledes bullides i ella, posant-hi amor i pau, em sorprèn amb una safata de canelons gratinats. 

Vaig dir la frase sense cap recança i ho vàrem celebrar plegats!

Ramon 19/02/2018

CARTES A MAHALTA

PRENENT MODEL DEL POEMA "TRES AMIGUES" 
de Màrius Torres

Com  aquell que res se'ns demana que imitant Màrius Torres en el seu poema "Tres amigues", descriguem algú, tot assolint que hom pugui imaginar-se de qui es tracta. Tasca feixuga que, en el meu cas faré per disciplina, però sense acostar-me ni de lluny a la poesia i ni tant sols a l'ombra d'en Màrius.

I d'aquí la PREGUNTA ESTRELLA

L'enumeració de les seves virtuts gairebé esgotaria tot el nomenclàtor:

Bondat innata i bons sentiments; generositat i lliurament als altres; personalitat i claredat d'idees; honestedat i integritat; laboriositat i eficiència; intel·ligència i talent; dots de comandament i organització; capacitat de sacrifici; afany d'aprenentatge i d'adquisició de coneixements; sensibilitat per la música, la lectura i les arts; amor a la natura i saber-ne gaudir a mar i a muntanya; generadora de confiança i fidelitat; intransigent amb la injustícia i capaç de perdonar sense rancor; saber estimar i fer-se estimar amb bogeria...

Podria seguir fins a l'infinit i per aquest motiu el més encertat és resumir: es una dona excepcional i, per sobre de tot, una bona persona.

Ramon i Mercè - Noces d'Or - 2016

HAIKUS I TANKES

També se'ns convida a la creació d'haikus i tankes. Tot i que m'hi sento cridat no podré, en els temps actuals, parlar de flors de loto ni de cirerers florits. Ho lamento.

HAIKUS ENCADENANTS (Febrer 2018)

Sentim esquerdes,

les ànimes se'ns trenquen,

la por s'instal·la.

Malesa abrupta,

vergonyant s'abraona.

El dany perdura.

Cal no decaure,

guanyem demà la lluita.

Que mai no vencin!

1 d'Octubre 2017 - Foto xarxa

1 d'Octubre 2017 - Foto:xarxa

Ramon - 10/02/2018

EL PRÒLEG DE MIRALL TRENCAT

"ÉS UN PRÒLEG QUE FARÀ ÈPOCA" Joan Sales

En el pròleg de Mirall trencat Mercè Rodoreda explica que:

"Els carrers han estat sempre per a mi motiu d'inspiració, com algun tros d'una bona pel·lícula, com un parc en tot l'esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l'hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d'una et creues , que t'atreuen  i que no veuràs mai més".

La PREGUNTA ESTRELLA d'aquesta setmana vol que nosaltres posem de manifest quines són les que haurien estat sempre el nostre motiu d'inspiració per els nostres escrits.

RESPOSTA ESTRELLA

Fonts d'inspiració

No he trobat res que pugui dir que hagi estat sempre per a mi motiu d'inspiració.

He repassat l'inventari de situacions habituals i extraordinàries; d'objectes quotidians i exclusius; de música i art; de teatre i cinema; de manifestacions de la natura; de postes i eixides de sol; de pluja, neu i tempestes; d'efectes del vent huracanat; de núvols de mil formes; de mar plana o revoltada; d'arbres i boscos; de jardins de flors esponeroses; de muntanyes feréstegues; de valls travessades per rius i curulles de verdor; d'animalons i bestioles domèstiques i salvatges, etc. etc.

Són algunes de les fonts d'inspiració que els altres sovint solen citar.

Jo em limito a servir-me de manera maldestre de la literatura, i sobretot m'inspira creure, que el lector al qual íntimament em dirigeixo, descobrirà que allò ho he escrit pensant en ell.

Mirall trencat
Foto: Xarxa

    

Ramon, 15/01/2018  

TOTHOM VOL SER JOVE, QUAN EN REALITAT...

Joan Sales, en un altre encert de la seva capacitat de reflexió, li diu l'any 1965 a la Mercè Rodoreda: "Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l'edat en què ja hem après a tenir la mica de seny indispensable per no molestar els altres..."

En aquesta edat d'ara, més gran de la que ells tenien, se'm proposa de desvetllar allò que -de significatiu se suposa-  he après.

No em puc deslliurar de recórrer al meu admirat Carles Capdevila (13/8/1965-1/6/2017) el qual en va fer, d'aqueixa declaració, el tema central del seu llibre "La vida que aprenc" (Ed. ARCÀDIA abril del 2017)

Heus aquí la resposta a la:

PREGUNTA ESTRELLA

Amb la introducció: "En aquesta vida he aprés..." Carles Capdevila comença a detallar tot un munt de realitats apreses que em fan avergonyir de com he passat per alt tantes ocasions d'aprenentatge i trobar-me ara en blanc per poder-me'n atribuir alguna.

Parla de saber-se i sentir-se estimat. D'aprendre de persones increïbles. De no desaprofitar ocasions de riure, plorar o fer-nos una abraçada. Que confiar dona més fruit que vigilar. Que la bellesa és en la mirada. Que l'optimisme és l'opció més recomanable. Que cal que ens diem coses boniques.

Jo voldria haver aprés tot això, i si ho he destacat és perquè potser alguna n'hauré atrapat.

I per no restar amagat rere d'en Carles, us en diré una de ben meva: he après, gràcies a Déu!, a viure tranquil sense creure en aquella església que tant m'havia fet patir.

"La vida que aprenc" Carles Capdevila

  

 Ramon, 02/01/2018  

MERCÈ RODOREDA INVENTA FLORS

FLORS VIRTUALS

En el llibre Viatges i Flors la Mercè Rodoreda hi esmenta una flor que ella anomena "garritxa femella" que òbviament és un nom inventat, però uns lectors li pregunten què és. Quan comenta el cas a Joan Sales aquest li aconsella irònicament que no cal aclarir el fet doncs: "El món és ample i ple d'herbes, ¿per què, entre tantes herbes, no hi hauria d'haver una garritxa femella?

També en la mateixa obra, l'autora imagina una altra flor, la "Flor de foc" a la qual, tot d'una, en un determinat moment, li surten flames tot al voltant: flames vives d'alegria i aquesta alegria li fa incendiar-ho tot.

D'aquí arrenca la,   PREGUNTA ESTRELLA 

Flor virtual?

La que avui us presento pertany a un gènere que te com a característica més extraordinària, oferir una policromia absoluta, gairebé infinita.

Se'ns mostra en multitud d'espècies les quals tenen en comú aquella extensa gamma cromàtica.

Una amplia varietat de colors que, ornamentant tota mena de formes, d'actituds i de situacions, afavoreixen la  bellesa de la flor i enalteixen la de la natura. I sense cap pudor la posen a l'abast dels embadalits admiradors, en una enorme quantitat d'ubicacions distribuïdes per tot el món.

Solen ser llocs selectes com: Museus, Palaus, Esglésies, Sales d'exposicions... etc. si bé, els més afortunats, ai las! les tenen també a casa seva pel seu gaudi particular. 

S'anomena: Flor d'Art.

La meva preferida du el nom específic de: Marguerite.

Marguerite - Matisse

INFLUÈNCIES QUE NO CITA MERCÈ RODOREDA

CERCANT L'ESSÈNCIA DE LA COLOMETA

Coloms assedegats
Foto: R.Aromí

 Apel·les Mestres i els àngels

"com un borralló de neu, s'ha aturat a ma finestra".

Joan Oliver - Pere IV - Borrissol d'àngel

"la brisa se l'emmena cada matí

i a poc a poc s'emplena tot un coixí".

Jacint Verdaguer - Al cel - Plus Ultra

L'univers és infinit, pertot acaba on comença

.........

la immensitat és oberta

i allà on tu veus lo desert

eixams de móns formiguegen".

Maria Antònia Salvà - Al roserar

"¿Qui per les roses, en silenci

no es deixaria esgarrinxar?

Caterina Albert/Víctor Català - Coratgia

PREGUNTA ESTRELLA

"I les plantes...s'expandiren, si no a plena satisfacció, almenys resignadament...com feren els esclaus de l'antigor".

L'autora atribueix a la planta, resignació; sota la intervenció impertinent de l'home. I a desgrat de la insatisfacció, tira endavant, com els esclaus.

"Arranada, escapçada desapiadadament...pot operar en el traspàs de cada nit la seva resurrecció"

Queda admirada per l'herbeta. I és pregunta, com pot reviure desprès de patir els embats de peus i rodes? Ho qualifica de meravella.

El tractament delicat que dona a aquesta modesta planteta recorda aquell que utilitza en la seva obra mestra "Solitud". 

(Ermitana vs. Colometa?)

Per contra, el domini del seu art literari la podia haver conduït a expressar-se també, amb tota mestria, -veieu el seu llibre "Un Film"- i respondre l'interrogant amb un abrupte:

- com? doncs, perquè mala herba mai no mor! 

Herbeta a les escletxes del sòl
Foto: R. Aromí

Ramon, 29/11/2017