"I... VINE PREST AMB MI!"
La primera vegada que la vaig veure en va fer l'efecte d'una noieta alemanya; per les faccions del seu rostre s'assemblava a una actriu de cinema alemany dels anys 60, una adolescent que em tenia corprès. També hi va contribuir el seu cognom, que fonèticament era similar al de la República de Weimar.
La segona
vegada ja em va semblar una simpàtica andalusa; pel seu somriure que es
transformava amb rialla oberta en les seves ràpides rèpliques, plenes de gràcia
i sornegueria. No en va s'havia criat envoltada de sis germanes, totes més
grans.
La tercera
ja vaig veure que de debò era catalana, sense esquerdes; per tota una vida
viscuda a Catalunya; la llengua apresa a la feina, al carrer i ben aviat als
llibres; i més endavant, amb tota fermesa i convicció, transmesa als fills.
No vol ésser
descoberta, sinó reconeguda.
El seu cor
és sanament orgullós, i en ella l'orgull és fortalesa i eficiència.
16/05/2018
Folgueroles, 17 de maig de 2018, després de la travessa d'aquesta setmana - Manlleu/Tavèrnoles/Folgueroles - en plenes jornades
"FESTA VERDAGUER"
 |
| Monument a Verdaguer Folgueroles |
 |
| Recitant en privat un poema de Mossèn Cinto Folgueroles 17/05/2018
"No ploris, lliri blanc,
si la rosada et mulla,
si et fan doblar lo front
los besos de la pluja.
De vida hi guanyaràs
lo que hi perdràs de túnica;
demà tindràs de goig
lo que ara tens d'angústia"
|
Ramon Aromí i Barquets
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada