INFLUÈNCIES QUE NO CITA MERCÈ RODOREDA

CERCANT L'ESSÈNCIA DE LA COLOMETA

Coloms assedegats
Foto: R.Aromí

 Apel·les Mestres i els àngels

"com un borralló de neu, s'ha aturat a ma finestra".

Joan Oliver - Pere IV - Borrissol d'àngel

"la brisa se l'emmena cada matí

i a poc a poc s'emplena tot un coixí".

Jacint Verdaguer - Al cel - Plus Ultra

L'univers és infinit, pertot acaba on comença

.........

la immensitat és oberta

i allà on tu veus lo desert

eixams de móns formiguegen".

Maria Antònia Salvà - Al roserar

"¿Qui per les roses, en silenci

no es deixaria esgarrinxar?

Caterina Albert/Víctor Català - Coratgia

PREGUNTA ESTRELLA

"I les plantes...s'expandiren, si no a plena satisfacció, almenys resignadament...com feren els esclaus de l'antigor".

L'autora atribueix a la planta, resignació; sota la intervenció impertinent de l'home. I a desgrat de la insatisfacció, tira endavant, com els esclaus.

"Arranada, escapçada desapiadadament...pot operar en el traspàs de cada nit la seva resurrecció"

Queda admirada per l'herbeta. I és pregunta, com pot reviure desprès de patir els embats de peus i rodes? Ho qualifica de meravella.

El tractament delicat que dona a aquesta modesta planteta recorda aquell que utilitza en la seva obra mestra "Solitud". 

(Ermitana vs. Colometa?)

Per contra, el domini del seu art literari la podia haver conduït a expressar-se també, amb tota mestria, -veieu el seu llibre "Un Film"- i respondre l'interrogant amb un abrupte:

- com? doncs, perquè mala herba mai no mor! 

Herbeta a les escletxes del sòl
Foto: R. Aromí

Ramon, 29/11/2017