INFLUÈNCIES QUE NO CITA MERCÈ RODOREDA

CERCANT L'ESSÈNCIA DE LA COLOMETA

Coloms assedegats
Foto: R.Aromí

 Apel·les Mestres i els àngels

"com un borralló de neu, s'ha aturat a ma finestra".

Joan Oliver - Pere IV - Borrissol d'àngel

"la brisa se l'emmena cada matí

i a poc a poc s'emplena tot un coixí".

Jacint Verdaguer - Al cel - Plus Ultra

L'univers és infinit, pertot acaba on comença

.........

la immensitat és oberta

i allà on tu veus lo desert

eixams de móns formiguegen".

Maria Antònia Salvà - Al roserar

"¿Qui per les roses, en silenci

no es deixaria esgarrinxar?

Caterina Albert/Víctor Català - Coratgia

PREGUNTA ESTRELLA

"I les plantes...s'expandiren, si no a plena satisfacció, almenys resignadament...com feren els esclaus de l'antigor".

L'autora atribueix a la planta, resignació; sota la intervenció impertinent de l'home. I a desgrat de la insatisfacció, tira endavant, com els esclaus.

"Arranada, escapçada desapiadadament...pot operar en el traspàs de cada nit la seva resurrecció"

Queda admirada per l'herbeta. I és pregunta, com pot reviure desprès de patir els embats de peus i rodes? Ho qualifica de meravella.

El tractament delicat que dona a aquesta modesta planteta recorda aquell que utilitza en la seva obra mestra "Solitud". 

(Ermitana vs. Colometa?)

Per contra, el domini del seu art literari la podia haver conduït a expressar-se també, amb tota mestria, -veieu el seu llibre "Un Film"- i respondre l'interrogant amb un abrupte:

- com? doncs, perquè mala herba mai no mor! 

Herbeta a les escletxes del sòl
Foto: R. Aromí

Ramon, 29/11/2017  

FINAL DEL PRÒLEG 26è DE La Plaça del Diamant

A LA MERCÈ RODOREDA LI PREOCUPA EL SEU JARDÍ

"La Plaça del Diamant és lluny de mi. Com si no fos jo qui l'hagués escrita. Molt lluny. En aquest moment, en el punt d'acabar aquest pròleg, em preocupa el meu jardí. Ja hi floreixen els prunus, rosa pàl·lid, i el petit arbre de Júpiter, rosa coral. S'aixeca tramuntana i me'ls castigarà. Vaig a veure què passa amb el vent i les flors".

Flors d'arbre de Júpiter
Foto: Xarxa

RESPOSTA ESTRELLA

Fa molt de temps que ho vaig decidir...

Avui he trobat un antic company de feina. Aleshores m'ha vingut al cap aquella decisió que vaig prendre que havia de canviar la meva vida.

Després de treballar-hi 17 anys, vaig deixar l'empresa en la qual havia ascendit a llocs de confiança; vaig plegar. Aquest gest em va portar després a assolir càrrecs importants en les dues institucions financeres més prestigioses del País.

Però això queda molt lluny! És com si no ho hagués fet jo!

Ara jo tenia pressa i el meu company insistia explicant-me experiències passades. Fins que li he dit: Sergi, ja ens trucarem, però ara faig tard.

Volia arribar a casa, encendre el televisor i veure què faria el meu equip, davant del etern rival.

Messi i Ronaldo
Foto: Xarxa

Ramón Aromí i Barquets

23/11/2017   

INFÀNCIA FELIÇ AL BARRI VALLCARCA-COLL

SALES ACONSEGUEIX EL 26e PRÒLEG

Mercè Rodoreda, tot i ser filla de Sant Gervasi de Cassoles, coneixia Gràcia. 
"Hi anava a les tardes amb el seu avi, als cinemes Trilla, Smart i Mundial. 
Coneixia el mercat de Santa Isabel, on als quatre o cinc anys anava, cap al tard, als estius, amb una senyora veïna a comprar peix després de travessar el torrent de l'Olla. Als quinze o disset anys, i durant molt de temps, anàvem amb la meva mare a passejar cada tarda pel carrer Gran. Hi entràvem per la rambla del Prat, el baixàvem fins als Jardinets

Jardinets al final del carrer Gran
Foto: R. Aromí

i el pujàvem per la vorera contrària. Miràvem aparadors.

Tots els records que conservo de Gràcia són entranyables".

"La Colometa" a la plaça del Diamant
Foto: R. Aromí

 

RESPOSTA ESTRELLA

INFÀNCIA FELIÇ

La meva infància va ser feliç. Cap novetat. Crec que, llevat de doloroses excepcions, és l'estat més habitual entre els nens.

Tanmateix, la meva es va moure entre privacions de tota mena, dins d'una família empobrida per la guerra i per l'absència del pare com a conseqüència d'aquella.

El meu era un barri barceloní perifèric -sortir-ne era baixar a Barcelona- i el poblaven famílies pobres i humils.

Foto: Fotògraf itinerant

Però dit això, els nens i nenes ens ho passàvem d'allò més bé. 

Teníem colla de caramelles que recorria el barri cantant en català.

Grup de caramelles infantils

I jugàvem als carrers sense asfaltar i sense trànsit. Calia, això sí, aturar el partit per deixar passar el camió de la Bruguera i el turisme del Director de l'editorial.

Ramon Aromí i Barquets  

"...EM VAIG ENAMORAR DE LA COLOMETA" Joan Sales

LA COLOMETA PERD ELS ENAGOS

La Julieta la va anar a buscar i la va fer seguir vulgues no vulgues cap a l'envelat de la plaça del Diamant, on va anar vestida de blanc de dalt a baix, amb enagos emmidonats, subjectats amb una cinta que l'estrenyia dallò més.

I el Quimet li va dir que quan estarien ben sols, ballarien un vals de punta a punta a la plaça del Diamant. Va ser quan va arrencar a córrer i ell corria al seu darrera.

Ella estava contenta... però no podia deixar de pensar en la seva mare morta, sense poder-la aconsellar, i alhora la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent.

Va tornar a córrer i davant la parada del tramvia, ¡pataplaf! els enagos per terra.

Envelat de Festa Major
Foto:Xarxa

PREGUNTA ESTRELLA

La Colometa es troba en un ambient de festa i festejada per un noi, però amoïnada interiorment per l'enyorança de la mare morta i martiritzada per la cinta dels enagos massa estreta.

RESPOSTA ESTRELLA

SOPAR DE NADAL D'UNA EMPRESA

Foto: Xarxa

En Carles seia al meu davant. Érem companys de facultat; s'havia casat amb la noia que, a la colla, tots desitjàvem.

Se'l veia conversar somrient, malgrat que a les pauses, se li notava un posat seriós. Això m'intrigava. 
A l'hora dels brindis, tot i aixecar-se participatiu, va seure sobtadament amb el rostre adolorit. Llavors hi vaig caure... 
li hauria tornat aquell punyent dolor d'esquena.

En sortir a fumar, el vaig encalçar.

-Carles, continues amb el problema de l'espinada, oi?

-Sí -em va dir, abaixant els ulls- però allò que de debò em dol és que la Teresa fa una setmana que m'ha abandonat.

Foto: Xarxa