ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS

ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS de Ramon Aromí i Barquets

rab1942.blogspot.com

classedimarts1416.blogspot.com

contesinarracions2016-17.blogspot.com.es

cartesliteraries-rab.bolgspot.com

RECOMANACIONS PER LLEGIR "CARTES A MAHALTA"

RESPOSTA ESTRELLA

Recomanacions per llegir "CARTES A MAHALTA" de Màrius Torres i Mercè Figueras

A tothom a qui estimis, recomana-li

A aquella o aquell a qui estimes intensament, recomana-li

A qui sigui lector de bona poesia, recomana-li

A qui frueixi de la prosa poètica, recomana-li

A qui apreciï els sentiments expressats senzillament i sincera, recomana-li

A qui pugui copsar la delicadesa d'un amor blanc entre dues persones que suporten la malaltia amb enteresa, recomana-li

A qui es trobi en un estat de feblesa i vulgui prendre model de com dos esperits nobles van patir i superar, realment, enormes dificultats: malaltia de llarga durada (mortal per a un d'ells); set anys d'internament en un sanatori; en temps de guerra i exili de familiars i amics; comunicant-se sovint només per carta, degut a freqüents temporades de repòs absolut, recomana-li

Perquè tot i així van ser dos joves, amb personalitat, intel·ligents, simpàtics, alegres, capaços de fer-se estimar i d'estimar-se, havent format un grup d'amics molt compenetrat, que gaudia conversant de literatura, poesia, música; amants de la natura i de les flors. I en aquest ambient van crear una obra poètica immensa de les lletres catalanes.

25/05/2018

Ramon Aromí i Barquets  

"I... VINE PREST AMB MI!"

"I... VINE PREST AMB MI!"

La primera vegada que la vaig veure en va fer l'efecte d'una noieta alemanya; per les faccions del seu rostre s'assemblava a una actriu de cinema alemany dels anys 60, una adolescent que em tenia corprès. També hi va contribuir el seu cognom, que fonèticament era similar al de la República de Weimar.

La segona vegada ja em va semblar una simpàtica andalusa; pel seu somriure que es transformava amb rialla oberta en les seves ràpides rèpliques, plenes de gràcia i sornegueria. No en va s'havia criat envoltada de sis germanes, totes més grans.

La tercera ja vaig veure que de debò era catalana, sense esquerdes; per tota una vida viscuda a Catalunya; la llengua apresa a la feina, al carrer i ben aviat als llibres; i més endavant, amb tota fermesa i convicció, transmesa als fills.

No vol ésser descoberta, sinó reconeguda.

El seu cor és sanament orgullós, i en ella l'orgull és fortalesa i eficiència.

16/05/2018

Folgueroles, 17 de maig de 2018, després de la travessa d'aquesta setmana - Manlleu/Tavèrnoles/Folgueroles - en plenes jornades 

"FESTA VERDAGUER"

Monument a Verdaguer
Folgueroles

Recitant en privat un poema de Mossèn Cinto
Folgueroles 17/05/2018

"No ploris, lliri blanc,

si la rosada et mulla,

si et fan doblar lo front

los besos de la pluja.

De vida hi guanyaràs

lo que hi perdràs de túnica;

demà tindràs de goig

lo que ara tens d'angústia" 

Ramon Aromí i Barquets

BREUS MERAVELLES DIVINES

El poema "ELS NÚVOLS" de Màrius Torres acaba amb els següents versos:

"penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus..."

La pregunta estrella ens demanava reportar una meravella breu que ens hagués fregat l'esperit com un núvol fugisser.

RESPOSTA ESTRELLA

Penso en una passejada entre Torelló i Manlleu, seguint el curs del Ter, i he pensat alhora per quin caprici els déus fan i desfan meravelles tan breus.

Ja ho diu la saviesa popular: mai no és tard per a començar una nova activitat.

I heus aquí que el mes de març d'enguany vaig conèixer un grup de bona gent, jubilats -llargament jubilats- que es dediquen a fer una caminada cada dijous pels més encantadors indrets del nostre país. Tot i que no els coneixia, m'hi vaig adherir, i havent-ne rebut una meravellosa acollida ja els he acompanyat en les nou sortides que s'han fet des d'aleshores.

Els recorreguts a peu tenen entre 12 i 19 quilòmetres i sempre comencen i acaben en una estació de tren o bus. La participació va de entre cinc i deu caminants.

La sortida que cito ha estat la més llarga, però el paisatge també era el més pintoresc. El Ter baixa ara amb una força inusitada; el seu cabal es troba entre els més imponents dels últims temps; els ànecs salvatges hi troben aixopluc i els indrets que travessa estan en el seu màxim esplendor.

Les meravelles divines són breus, sí, per l'ànima; si bé a la meva esquena no li van semblar tan breus. Tanmateix, això no em va impedir de recollir un bon manat d'espàrrecs de marge que em van fornir una saborosa truita, perfumada amb uns brots d'alls tendres, d'allò més deliciosa. 

09 de maig de 2018