CARTA DE MÀRIUS TORRES A MERCÈ FIGUERAS
La meravellosa carta que Màrius Torres va escriure a
Mercè Figueras el dia 7 de març de 1937, acaba amb aquesta frase: "No
t'enyoro gaire perquè penso molt en tu"
Aparentment, un contrasentit, un oxímoron. Però no,
de cap manera. Està molt clar: justament perquè pensa molt en ella, la té
sempre present; no hi ha lloc a l'enyorança; no hi ha distància entre tots dos.
Quina forma més profunda i senzilla alhora va trobar en Màrius per fer sentir a
la Mercè l'estimació tan gran que li tenia!
Podrem construir una resposta estrella amb aquesta
referència tal com se'ns demana?
RESPOSTA
ESTRELLA
Tu mai no ho sabràs, no hi fa res, però aquest any hauré
de vendre l'apartament que t'hi tenia de feia molts anys.
No dic que no et veuré més, però no serà tan sovint.
Passava hores contemplant l'esplèndida varietat d'atractius que posseeixes.
Durant dies, setmanes... a l'estiu sobretot, però també en altres èpoques de
l'any.
Cada estació tenia els seus encants: la
lluminositat, l'amorositat de l'oratge en unes, la duresa del vent i la
tempesta en altres; afavorint la calma o provocant el temporal.
De la terrassa estant, s'albiraven, a llevant, les
casetes del poble, les petites cales amb algunes barques que n'accentuaven el
tipisme i al davant la immensitat del mar, vist a través d'alguns pins que,
pudorosos, impedien deixar-ne al descobert la seva total nuesa.
Has de saber però, oh! Calella de Palafrugell, que
no t'enyoraré gaire perquè penso molt amb tu.
Ramon, 26/02/2018
