dilluns, 15 de gener del 2018

EL PRÒLEG DE MIRALL TRENCAT

"ÉS UN PRÒLEG QUE FARÀ ÈPOCA" Joan Sales


En el pròleg de Mirall trencat Mercè Rodoreda explica que:

"Els carrers han estat sempre per a mi motiu d'inspiració, com algun tros d'una bona pel·lícula, com un parc en tot l'esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l'hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d'una et creues , que t'atreuen  i que no veuràs mai més".

La PREGUNTA ESTRELLA d'aquesta setmana vol que nosaltres posem de manifest quines són les que haurien estat sempre el nostre motiu d'inspiració per els nostres escrits.

RESPOSTA ESTRELLA



Fonts d'inspiració


No he trobat res que pugui dir que hagi estat sempre per a mi motiu d'inspiració.

He repassat l'inventari de situacions habituals i extraordinàries; d'objectes quotidians i exclusius; de música i art; de teatre i cinema; de manifestacions de la natura; de postes i eixides de sol; de pluja, neu i tempestes; d'efectes del vent huracanat; de núvols de mil formes; de mar plana o revoltada; d'arbres i boscos; de jardins de flors esponeroses; de muntanyes feréstegues; de valls travessades per rius i curulles de verdor; d'animalons i bestioles domèstiques i salvatges, etc. etc.

Són algunes de les fonts d'inspiració que els altres sovint solen citar.

Jo em limito a servir-me de manera maldestre de la literatura, i sobretot m'inspira creure, que el lector al qual íntimament em dirigeixo, descobrirà que allò ho he escrit pensant en ell.


Mirall trencat
Foto: Xarxa
    
Ramon, 15/01/2018  

dimarts, 2 de gener del 2018

TOTHOM VOL SER JOVE, QUAN EN REALITAT...


Joan Sales, en un altre encert de la seva capacitat de reflexió, li diu l'any 1965 a la Mercè Rodoreda: "Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l'edat en què ja hem après a tenir la mica de seny indispensable per no molestar els altres..."

En aquesta edat d'ara, més gran de la que ells tenien, se'm proposa de desvetllar allò que -de significatiu se suposa-  he après.

No em puc deslliurar de recórrer al meu admirat Carles Capdevila (13/8/1965-1/6/2017) el qual en va fer, d'aqueixa declaració, el tema central del seu llibre "La vida que aprenc" (Ed. ARCÀDIA abril del 2017)

Heus aquí la resposta a la:

PREGUNTA ESTRELLA

Amb la introducció: "En aquesta vida he aprés..." Carles Capdevila comença a detallar tot un munt de realitats apreses que em fan avergonyir de com he passat per alt tantes ocasions d'aprenentatge i trobar-me ara en blanc per poder-me'n atribuir alguna.

Parla de saber-se i sentir-se estimat. D'aprendre de persones increïbles. De no desaprofitar ocasions de riure, plorar o fer-nos una abraçada. Que confiar dona més fruit que vigilar. Que la bellesa és en la mirada. Que l'optimisme és l'opció més recomanable. Que cal que ens diem coses boniques.

Jo voldria haver aprés tot això, i si ho he destacat és perquè potser alguna n'hauré atrapat.

I per no restar amagat rere d'en Carles, us en diré una de ben meva: he après, gràcies a Déu!, a viure tranquil sense creure en aquella església que tant m'havia fet patir.


"La vida que aprenc" Carles Capdevila


  


 Ramon, 02/01/2018  

ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS

ENLLAÇOS DE BLOGS ANTERIORS de Ramon Aromí i Barquets rab1942.blogspot.com classedimarts1416.blogspot.com contesinarracions2016-17.blo...