JOAN SALES, UN LLUITADOR INCANSABLE

"POETA PER ATZAR I NOVEL·LISTA EDITOR PER NECESSITAT..."

JOAN SALES

PREGUNTA ESTRELLA

Joan Sales escriu a Mercè Rodoreda el 2 de novembre de 1962:

"En la carta del 18 octubre em dieu "guillat"- però no m'enfado. Simplement penso: ¿i si tingués raó?

Penseu que si teniu raó (i qui sap...), el que heu de sentir per mi és llàstima - i no pas ràbia".

Aquesta recomanació d'en  Sales ha de servir per contestar la "Pregunta estrella" de la setmana,  amb noranta paraules.                        

RESPOSTA ESTRELLA

N'hi ha que em diuen guillat, perquè m'agrada llegir diaris.

Què voleu? Cada matí, ben aviat, surto a recollir el diari al qual estic subscrit. És un diari català, modern, honest i amb un equip de redacció tremendament professional. És interessant de dalt a baix. De la portada a l'última plana, passant per l'editorial, la secció d'opinió i de debat i amb les informacions més destacades. En acabat, resolc els mots encreuats.

Desprès llegeixo altres diaris, en versió digital. Això sí, només els catalans! Fujo de capçaleres que, tot i tenir la seva edició catalana, s'han revelat mentideres i manipuladores.

Guillat... o clarivident?

Portada del diari ARA
Foto:xarxa

MERCÈ RODOREDA , EL DOMINI ABSOLUT DE L'IDIOMA

L'AMOR A LES PARAULES

A la novel·la La Plaça del Diamant, capítol X, la Colometa fa servir l'expressió "Jo, estava així" i més endavant diu: "El meu pare quan va saber que jo estava així".

La professora explica que es tracta d'un llenguatge encobert que delata la invisibilització de la maternitat, la supressió de la pròpia identitat, la submissió de la feminitat.

Jo vaig voler aportar a classe una expressió que vaig sentir a la meva mare, que hauria estat coetània de la Colometa, i afegir així una manera de referir-se a l'embaràs sense mencionar-lo, ni al·ludir a la menstruació expressament i que, pertanyent al temps aquells, responia als mateixos condicionaments que afectarien a la protagonista del llibre.

El cas era: suposant que una noia pogués estar embarassada, poc temps desprès d' haver-se casat, preguntar-li: "així, de casada no has vist res?"

En una altra ocasió, la mare del Quimet explica la trapelleria que li va fer amb les jonquilles que ella conreava. Com exercici de classe, inventem un relat basat en allò, per respondre la "Pregunta estrella" de la setmana.

RESPOSTA ESTRELLA

 Els Reis em van portar una pilota de futbol.

Pilota de cuir

S' acomplia la meva gran il·lusió. Era una pilota de reglament. De cuir, no de goma o de drap  farcida de serradures, com les que teníem aleshores. Duia una inscripció que deia: "cuero cromo".  No sabia què volia dir, però semblava  important. Ben inflada prenia una duresa  professional.

L'ensenyava als amics amb orgull. Ells se la miraven envejosos i, gairebé cada dia, em deien: Ramon, treus la pilota? Jo em feia pregar, però l'anava a buscar i jugàvem un partit de carrer.

Un dia, un  nen d'un barri veí, desconegut, li va córrer al darrera i agafant-la va fugir esperitat.

Mai més no la vaig veure. 

Pilota de drap

CARTA DE JOAN SALES A MERCÈ RODOREDA (16/05/61)

CARTA AMB MOTIU DEL LLIBRE  LA PLAÇA DEL DIAMANT


Aquest és el text que se'ns proposa per començar el curs "Cartes amb estratègia literària" i abans d'intentar presentar l'exercici anomenat resposta estrella, no em puc estar de fer-vos saber que vaig tenir la sort de conèixer al Sr. Sales i la seva muller Núria, perquè van viure els seus darrers anys al barri del Coll, de Barcelona, on jo vaig néixer i hi vaig passar la infància i primera joventut.

Casa seva estava situada a mitja vessant de la muntanya que anomenàvem el Turó i tenien a vista d'ocell el Santuari de la Mare de Déu del Coll, ermita romànica del s.XI.

Santuari Mare de Déu del Coll
Foto: R.Aromí

Casa de Joan Sales, al Coll
Foto: R. Aromí

Vista parcial de ls casa i jardí de Joan Sales
Foto:R.Aromí

L'any 2016 es va donar el nom de Mirador de Joan Sales a un pintoresc indret situat al límit entre el Parc Güell i el Turó a redós del qual ell havia viscut, col·locant  una placa damunt d'una roca ornamental instal·lada al bell mig de la petita collada.

Monument a Joan Sales
Foto:R.Aromí


RESPOSTA ESTRELLA

No, el cas és massa evident; no puc, no m'hi vull referir. L'aiguabarreig fangós en aquest toll, que era net, com ho és la innocent i bona gent, el van produir figures fantasmagòriques, disfressades, proveïdes d'elements feridors, els quals feien servir amb premeditada malícia.

I no m'hi vull referir perquè el meu esperit i la meva ment són incapaços d'albirar, avui, cap bri de ginesta, que pugui retornar al bassal la facultat de reflectir aquell cel blau, sense les nuvolades funestes i corruptes que venen del més enllà.
Tanmateix, la fermesa i l'honestedat del poble faran renéixer, un cop i un altre, l'esperança.

Ramon, 16/10/2017